El món dona l’esquena a la República Catalana (o la ignora)
La proclamació de la República Catalana ha aixecat molta expectació arreu del món, però ha despertat pocs suports polítics
Washington / Brussel·les / Londres / París / MoscouLa proclamació de la República Catalana ha aixecat molta expectació arreu del món, però ha despertat pocs suports polítics. Ni a Europa ni a l'altra banda de l'Atlàntic s'han produït reconeixements de la independència: la majoria de governs han preferit posar-se de perfil o oferir el seu suport a Madrid. Catalunya, això sí, compta amb la simpatia de països com Escòcia, de regions com Còrsega i amb silencis còmplices com el d'Eslovènia
EUA
"Catalunya és una part integral d'Espanya"
Els Estats Units van donar suport immediat al govern espanyol "en les seves mesures constitucionals per mantenir una Espanya forta i unida". En un comunicat distribuït pel seu departament d'Estat poc després de la proclamació de la independència de Catalunya per part del Parlament català, van subratllar l'amistat entre els EUA i Espanya en matèria econòmica i de seguretat -com les bases nord-americanes de Rota i Morón, que s'han convertit en unes instal·lacions clau per a 9ela lluita contra el terrorisme jihadista-. I van deixar clar que consideren que Catalunya "és una part integral d'Espanya".
La reacció nord-americana segueix la línia de les declaracions que va fer el president Donald Trump durant la visita de Mariano Rajoy a la Casa Blanca dies abans del referèndum de l'1-O. Trump va dir que prefereix que Espanya es mantingui unida, i va afegir que creia que els catalans no marxarien perquè seria "estúpid" decidir el contrari. Des de llavors, el departament d'Estat no fa comentaris sobre el Procés i només diu que és un assumpte intern. És a dir, la mateixa resposta que donava el govern de Barack Obama.
D'altra banda, el secretari general de l'ONU, António Guterres, va animar a "buscar solucions dins del marc de la Constitució espanyola i a establir canals polítics i legals", segons va informar el seu portaveu, Farhan Haq. A més, Haq va assegurar que Guterres està seguint "de prop" els esdeveniments a Espanya, però va deixar clar que es tracta d'un "assumpte intern".
UE
Suport a Rajoy dels grans i silenci còmplice d'Eslovènia
La pressió diplomàtica exercida en primera persona per Mariano Rajoy i el seu exèrcit d'ambaixadors ha tingut el seu efecte: suport sense fissures dels grans estats membres a l'actuació del govern espanyol, especialment dels dos països que manen a Europa -França i Alemanya- i de les institucions comunitàries. París i Berlín van donar el seu suport a Rajoy en l'últim Consell Europeu, abans de la proclamació de la República Catalana, i ho han tornat a fer en els últims dos dies. Al suport de les dues grans capitals europees s'hi ha sumat el d'altres estats membres, com Itàlia, Portugal, les tres repúbliques bàltiques i Polònia, entre d'altres. Tot i defensar la Constitució espanyola i solucions que respectin l'estat de dret, la majoria de governs europeus reclamen diàleg a Rajoy i, sobretot, que no utilitzi la "força" en aplicar l'article 155.
L'altra cara de la moneda són les regions on hi ha moviments independentistes, com Còrsega, que ha saludat el nou estat català. Però potser el més significatiu és el silenci còmplice d'Eslovènia, país que va fer una DUI el 1991. El seu primer ministre, Miro Cerar, va donar suport a Rajoy la setmana passada i, en canvi, ara ha guardat silenci. Només el ministeri d'Exteriors va fer una nota divendres, i va ser per defensar "el dret d'autodeterminació de les nacions", tot i subratllar que s'havia d'executar "d'acord amb la legislació espanyola". Membres de partits de la coalició de govern del país, com l'eurodiputada Tanja Fajon, han expressat sense ambigüitats el seu suport al nou estat català.
Regne Unit
Íbex-35 i una munió d'interessos econòmics
El categòric comunicat del govern de la primera ministra britànica, Theresa May, afirmant divendres que el Regne Unit "ni reconeix ni reconeixerà" la República Catalana s'explica no només per la lògica dels estats. També pels molts interessos econòmics entre Londres i Madrid.
Aquest fet va quedar ben palès durant el viatge del rei espanyol, Felip VI, al Regne Unit al mes de juliol. El monarca va desembarcar a Londres amb algunes de les primeres figures de l'Íbex-35. No en va, el flux d'inversió entre els dos països va passar dels 3.819 milions d'euros el 2015 als 8.900 l'any passat, segons dades del ministeri d'Economia de l'estat espanyol. Espanya, de fet, és el novè país client del Regne Unit i el vuitè proveïdor. Les exportacions al Regne Unit -un bon percentatge de les quals són catalanes- han crescut els últims anys des dels 14.242 milions d'euros del 2012 fins als 19.153 del 2016.El Santander i el Sabadell tenen una gran presència a les illes, però també Ferrovial i Telefónica. De moment, doncs, continua prevalent la màxima de Henry Palmerston, primer ministre del segle XIX i una de les grans figures de la política exterior britànica de l'època victoriana: "No tenim aliats eterns ni enemics perpetus. Els nostres interessos són eterns i perpetus i és la nostra obligació seguir els nostres interessos." Per això, les paraules del cap de la diplomàcia britànica, Boris Johnson, també divendres a la tarda, parlant del respecte a la Constitució, cal relativitzar-les.
Més enllà del comunicat oficial d'Edimburg, en què la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, no reconeixia la independència catalana però tornava a cridar al diàleg, al dret dels catalans a triar el seu futur i a la intermediació europea, qui ahir es va pronunciar molt durament contra Madrid i Brussel·les va ser Alex Salmond, el seu predecessor en el càrrec. Ho va fer a través d'una intervenció a l'emissora de ràdio LBC: "A qui s'hauria de jutjar? No pas al govern català, que ha seguit el mandat del poble català, sinó a la Comissió Europea. I no per no reconèixer Catalunya, hauria sigut molt difícil, perquè és un club d'estats, sinó per no condemnar la violència policial de l'1-O contra els catalans que només volien votar". La Comissió i Theresa May són "culpables pel seu silenci", va dir Salmond.
En qualsevol cas, un dels molts efectes del 155 és la incertesa sobre el futur de la delegació catalana al Regne Unit. Ahir, el delegat Sergi Marcén esperava instruccions per actuar a partir de dilluns.
França
"Només tinc un interlocutor, Mariano Rajoy"
Sense sorpreses. El govern de França no reconeix la República de Catalunya. "Només tinc un interlocutor a Espanya, és el president Rajoy", va reafirmar-se en la seva posició Emmanuel Macron. El president francès va donar "ple suport" al govern espanyol, del qual assegura que "vol que es facin respectar" les regles constitucionals de l'estat de dret. En la mateixa línia, el ministre d'Afers Estrangers, Jean-Yves Le Drian, deia a través d'un comunicat que "França desitja que Espanya estigui [...] unida" i ratificava que "la Constitució ha de ser respectada".
L'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, també s'ha negat a reconèixer el nou estat català. "La independència de Catalunya, proclamada per 71 diputats, és un fet greu, contrari al dret, que només pot portar a un atzucac", va tuitejar Hidalgo des de Chiclana de la Frontera, a tocar de San Fernando, Cadis, d'on és originària. "El reconeixement de les especificitats de Catalunya només es pot fer a través d'una autonomia negociada", va afirmar. "No podem acceptar el cop de força dels independentistes catalans", va protestar, per la seva banda, l'ex primer ministre d'origen català Manuel Valls.
L'excepció del refús francès l'encarna el president de l'Assemblea de Còrsega, Jean-Guy Talamoni, que sí que va reconèixer la nova República i va descriure la independència del poble català com un "esdeveniment històric". "Tots els demòcrates europeus han de donar suport a un poble que només demana exercir lliurement els seus drets", va tuitejar Talamoni.
Rússia
Catalunya és "una qüestió interna", segons Moscou
La diplomàcia russa ha reiterat aquests dies que la situació a Catalunya és una qüestió interna. La portaveu de la cancelleria de la Federació de Rússia, Maria Zakhàrova, va insistir: "La nostra posició sobre aquest tema és consistent i no ha canviat. L'hem publicada diverses vegades a la web del ministeri d'Afers Estrangers". Abans Zakhàrova havia declarat que "l'anomenat referèndum d'independència, com altres iniciatives unilaterals dels legisladors locals, l'entenem en el context de les decisions preses pel Tribunal Constitucional d'Espanya sobre aquesta qüestió".
El Kremlin no s'ha pronunciat sobre la declaració de la República Catalana, tot i que Vladímir Putin el 19 d'octubre va utilitzar la qüestió catalana per condemnar els "dobles estàndards" occidentals i retreure a la Unió Europea que hagués donat suport a la independència de Kosovo. Putin va repassar el cas de la península de Crimea -que va celebrar un referèndum per independitzar-se d'Ucraïna i unir-se a Rússia- i va dir que això per algun motiu "no havia agradat a Europa", i després va passar per Catalunya i pel Kurdistan sense matisar les diferències de tots aquests casos. "El que veiem és que, als ulls dels nostres socis, hi ha dignes lluitadors per la independència i hi ha separatistes que no poden defensar els seus drets ni tan sols amb l'ajuda de mecanismes democràtics", va reblar Vladímir Putin aleshores.
El cap de la diplomàcia ucraïnesa, Pavló Klimkin, va dir en el seu compte de Twitter que "Ucraïna dona suport a la sobirania estatal i a la integritat territorial d'Espanya en el marc del reconeixement internacional de les fronteres". Des de les autoproclamades repúbliques postsoviètiques, el cap d'Afers Estrangers d'Ossètia del Sud, Dmitri Medvédev, i el viceministre d'Afers Estrangers d'Abkhàzia, Kan Taniya, van dir que estaven disposats a considerar la qüestió del reconeixement de la independència de Catalunya. Medvédev va dir a l'agència russa RIA Nóvosti que ell mateix acabava de tornar de Barcelona: "On hem obert una oficina de la nostra representació".