Madrid imposa el relleu del cap dels Mossos

BarcelonaEls Mossos d’Esquadra tenen des d’ahir un nou cap, imposat per l’Estat però que difícilment modificarà les línies bàsiques d’actuació de la policia catalana, perquè el designat és el comissari Ferran López, número dos del cos fins ara i que fa anys que treballa al costat de Josep Lluís Trapero. El major va ser destituït amb una decisió comunicada al BOE de matinada i no anunciada per Mariano Rajoy en la compareixença de divendres al vespre en què sí que va dir que cessava el conseller d’Interior, Joaquim Forn, el secretari general del departament, Cèsar Puig, i el director dels Mossos, Pere Soler, el càrrec polític que tenia just per sobre Trapero.

Amb el secretari general tècnic del ministeri d’Interior, Juan Antonio Puigserver, controlant-lo, Ferran López inicia una etapa en què ell mateix ha manifestat la seva intenció continuista. En un breu comunicat que va distribuir ahir a la tarda entre els més de 17.000 agents del cos, assegurava que assumeix “amb responsabilitat aquest encàrrec”, i els demanava que continuessin treballant “amb la mateixa professionalitat i lleialtat” que han demostrat “en tot moment”. I afegia que, més enllà del seu nou càrrec i de la destitució de Trapero com a major, “es mantindrà intacta l’actual estructura de comandament i el normal funcionament del cos”.

Segons diverses fonts, López, fins ara comissari superior de coordinació territorial en un pla jeràrquic que compartia amb el comissari superior de coordinació central, sempre ha mantingut les mateixes tesis que Trapero i no s’espera cap gir en el funcionament del cos. El mateix Trapero hi ha delegat moltes vegades -la més recent, en la ronda de reunions de coordinació policial amb Diego Pérez de los Cobos els dies previs a l’1 d’octubre- i el va avalar ahir en una carta als agents del cos, més llarga -dues pàgines- i personal que la nota de López. “Heu de continuar escrivint el futur. Els comandaments que prenen el relleu us ajudaran a fer-ho, i us demano -com sempre heu fet- lleialtat i comprensió respecte a les seves decisions”, els diu.

En la seva carta, el fins ahir major dels Mossos admet la “tristesa” que sent pel seu cessament com a cap de la policia, però diu que la supera “la satisfacció en l’observació” del que el cos “ha anat construint aquests últims anys”, i els recorda que el “canvi cultural” que ell ha volgut imprimir en l’organització durant aquests últims tres anys i mig “té una premissa que ho inunda tot: posar per davant el ciutadà”.

Aquest acatament pacífic de la destitució de Trapero confirma que en cap moment el cos ha tingut la intenció de desobeir, encara que el major estigui investigat per sedició. Mentre el Govern manté posicions, els Mossos ja actuen segons les regles del joc marcades pel 155.

Primeres decisions

Primeres decisions

Un dels primers efectes de la nova etapa va ser ahir la retirada d’escortes als membres de l’executiu de Carles Puigdemont. La Moncloa els ha cessat i, a ulls de l’Estat, que mana ara sobre la policia de Catalunya, ja no són consellers i no els correspon escorta. Tanmateix, l’àrea d’informació del cos ha fet una anàlisi de riscos i ha mantingut la contravigilància -un suport parcial per a situacions concretes- en funció del perill que pugui implicar la notorietat de cadascú enmig d’un ambient polític tens. El que no perd l’escorta -encara que se li hagi retirat el reforç que tenia últimament- és Puigdemont: encara que Madrid el consideri cessat, com a expresident li correspon portar escorta.

Una de les incògnites que s’obren ara és la del futur de Trapero, l’home que en dos mesos ha passat de veure com s’imprimien samarretes amb la seva cara i la frase “Bueno, pues molt bé, pues adiós” -que va etzibar a un periodista que li exigia que parlés en castellà en una roda de premsa sobre els atemptats del 17d’agost- a trobar-se declarant a l’Audiència Nacional com a investigat, amb un fiscal i una jutge obertament hostils que el consideren el “braç executor” del pla del Govern per assolir la independència. El concepte surt en un informe de la Guàrdia Civil i s’està utilitzant per acusar-lo de sedició amb Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i la intendent dels Mossos Teresa Laplana, denunciats per haver facilitat el suposat setge dels manifestants a la unitat de la Guàrdia Civil que el 20 de setembre escorcollava el departament d’Economia.

Major encara, o no?

Major encara, o no?

Mentre López ja treballa amb el seu nou càrrec, encara no se sap què farà a partir d’ara Trapero. Per començar, ni tan sols està clar, perquè el text publicat ahir al BOE per apartar-lo com a cap del cos genera dubtes tècnics dins la mateixa Generalitat. El BOE diu, textualment, que se’l cessa “en la plaça de la categoria de major de l’escala superior del cos dels Mossos d’Esquadra, per a la qual va ser nomenat per la resolució INT/774/2017”, que era el resultat de la convocatòria per cobrir aquesta plaça pel sistema de lliure designació. Una interpretació diu que deixa de ser major i torna a ser un comissari més, de manera que ja no és l’únic cap possible, com li garantia la condició d’únic major dels cos. Una altra lectura de la situació indica que la destitució és del càrrec de cap però que no perd la categoria de major. Sigui com sigui, la situació en què queden tant ell com la cúpula, que en principi es manté exactament igual, és summament incòmoda: quina destinació se li pot donar a un excap del cos amb una personalitat tan marcada?

La majoria de ciutadans no coneixien el seu predecessor, Josep Milan, i en canvi tothom sap qui és Trapero, que va començar la trajectòria com a comissari en cap -l’any 2013- demanant perdó pel cas Ester Quintana i ha continuat amb una reforma del model d’ antiavalots i la potenciació del serveis antiterroristes que han fet que la imatge dels Mossos faci la volta al món.

El seu caràcter li ha comportat tensions amb alguns sindicats, però tot ha canviat des del 17 d’agost i des de l’1 d’octubre, el dia en què ell i el seu equip van ordenar evitar la violència contra els ciutadans malgrat acatar l’ordre de requisar urnes en els casos en què fos possible. Totes les veus mantenen que s’hauria fet el mateix amb López com a cap, de manera que la destitució sembla més un càstig que una necessitat operativa per aplicar el 155.