“A Son Espases es demanà comissió a tots”

PalmaLa declaració de l’exregidor de Palma Rodrigo de Santos en les diligències obertes per la Fiscalia Anticorrupció sobre Son Espases -i que s’ha aportat a la nova causa oberta per Castro- pot deixar tremolant més d’un. De Santos revela actuacions presumptament il·legals tant en relació a Son Espases com en altres operaciones urbanístiques clau i sobre el finançament del PP balear i el pagament de la seva seu. De Santos parla d’exigències de comissions a constructors com una manera habitual de funcionar dels polítics i d’altres actuacions il·legals. El llistat de noms propis a què es refereix De Santos afecta els més destacats polítics i alts càrrecs del PP de l’era Matas.

Segons De Santos, per a l’adjudicació de la construcció de Son Espases, es demanaren comissions tant a OHL (la que inicialment obtingué la major puntuació) com a Dragados (adjudicatària final), igual que a la resta de licitadors, a través de Fernando Areal, el cunyat de Jaume Matas i tresorer del PP balear.

Afegí que ell, com a tinent de batle i regidor d’Urbanisme, tenia relació habitual amb constructors i n’esmentà uns quants (amb noms i llinatges) que, segons ell, li asseguraren que, en els distints concursos, sempre se’ls demanaven comissions i que l’encarregat de sol·licitar-les era Fernando Areal.

També afirma De Santos que una persona lligada a una de les empreses licitadores li va comentar que Matas mateix havia demanat una quantitat molt important a Florentino Pérez per l’adjudicació, tant “que es va espantar”.

La seu, pagada “per res”

La connexió de la declaració de Rodrigo de Santos amb el tema del finançament de la seu del PP és explícita. Relata, amb tot luxe de detalls, que el propietari de Bruesa, Antonio Pinal (a qui també Luis Bárcenas s’ha referit com un dels finançadors de la seu), va pagar el local a canvi d’un projecte que resultà finalment frustrat per a ell: la urbanització de l’antic quarter de Son Busquets.

Rodrigo de Santos ha afirmat que ell sabia que Pinal havia finançat el partit perquè en una conversa, durant un sopar, l’empresari li va mostrar el seu disgust per la frustració del projecte de Son Busquets dient-li que a ell “li havia costat pagar la seu del PP balear”, alhora que li agraïa a ell que hagués tingut el coratge de dir-li obertament que el projecte era en realitat inviable, cosa que, segons De Santos, no havien fet els altres.

Rodrigo explica que va conèixer Pinal a través del llavors diputat del PP Joan Huguet i que l’empresari se sentia “ofès” perquè no se li havia concedit la rehabilitació de la Gerreria. Ve a dir De Santos que se l’intentà compensar amb un altre projecte, que havia de ser el de Son Busquets.

A finals de 2003 o principis de 2004, Pinal -sempre segons De Santos- es va reunir amb la llavors batlessa, Catalina Cirer, i li explicà el seu projecte per a Son Busquets, que era propietat de Defensa. L’objectiu era arribar a un acord amb el Ministeri per fer una societat mixta entre l’Ajuntament i Brues per tal d’urbanitzar la zona. Per això es va constituir un consorci entre el Govern i el Consistori perquè el pla incloïa habitatges protegits.

De Santos, que digué al fiscal que Cirer defensava que es desenvolupàs la idea “legalment”, continuà explicant que es va reunir després amb Pinal i Matas, que va prometre al constructor adjudicar-li les obres amb la fórmula del conveni urbanístic si ell obtenia el beneplàcit de Defensa. Rodrigo afirma que ell defensava el concurs, contra el criteri de Matas, i que finalment es va convocar, tot i que es declarà desert.

Llavors, Matas els digué a ell i a la llavors consellera d’Obres Públiques, Mabel Cabrer, que intentassin posar d’acord els dos licitadors per impulsar junts el projecte . No hi va haver aquest acord i el projecte va quedar bloquejat, de manera que Pinal va confessar a De Santos la frustració perquè havia pagat la seu del PP “per res” a canvi.