El sumari prova la causa general de l’1-O

BarcelonaTot va començar amb una conferència de l’exjutge i exsenador Santiago Vidal en què explicava els suposats plans del Govern per arribar a la independència. Aquesta és l’arrel del cas que instrueix el jutjat número 13 de Barcelona i que, d’acord amb el sumari del cas, al qual ha tingut accés l’ARA, ha acabat derivant en una causa general contra el referèndum de l’1 d’octubre. El jutge, a través de la informació obtinguda per la investigació de la Guàrdia Civil, centra la seva investigació en l’estructura logística del referèndum i les figures de Josep Maria Jové, ex secretari general de Vicepresidència, i l’exsecretari d’Hisenda, Lluís Salvadó. El primer per considerar-lo el responsable “logístic” del referèndum, i el segon per impulsar una Hisenda catalana.

A partir d’intervencions telefòniques a Salvadó i Jové, la Guàrdia Civil va identificant progressivament els que suposadament van participar en la preparació de l’1-O. En un dels informes que inclou el sumari, transcriu converses entre els investigats en què es parla de la cessió de locals, programes informàtics o material de l’1-O. També hi ha fotografies de les persones que van ser detingudes el 20 de setembre en la macrooperació contra el referèndum, com a conseqüència dels seguiments dels agents en la investigació policial. Destaquen fotografies de trobades fetes per la policia davant de naus del polígon de Bigues i Riells en què es guardava material per l’1-O, com les paperetes. La policia arriba a aquesta conclusió després de reunir la informació de les intervencions telefòniques de Jové, i identifica Natàlia Garriga com una de les seves col·laboradores. A Garriga li posen un operatiu de vigilància policial a partir del 29 d’agost i, arran del seguiment, la connecten amb Mercedes Martínez, a qui li segueixen el cotxe fins a les naus de Bigues i Riells, propietat, segons la Guàrdia Civil, de Pau Furriol. Aquest va ser el polígon on el 20 de setembre es van decomissar deu milions de paperetes per a l’1-O.

És a través d’aquesta fórmula d’intervencions telefòniques i seguiments que la Guàrdia Civil identifica les 14 persones que deté el dia 20 de setembre: Jové, Salvadó, Furriol, Martínez i Garriga de Vicepresidència; el director general de Patrimoni, Francesc Sutrias; dos càrrecs del CTTI, David Palanques i Josuè Sallent; Pep Masoliver, de la Fundació Puntcat; el responsable de tecnologia d’Exteriors, Xavier Puig; Joan Ignasi Sànchez, de Governació; David Franco, d’Afers Socials i Família; Juan Manuel Gómez, treballador de l’administració oberta; i Rosa Maria Rodríguez, de T-Systems. I és que bona part de la investigació de la Guàrdia Civil també se centra en les pàgines web del referèndum, tant la de garanties.cat com la posterior que va servir per donar informació sobre la jornada (ref10ct.cat ). També la del Pacte Nacional pel Referèndum, que va portar la Guàrdia Civil a citar com a testimoni el coordinador, Joan Ignasi Elena. En l’àmbit de les pàgines web, la policia també implica el secretari de Treball, Josep Ginesta.

Els locals i Barcelona

En una de les converses interceptades entre Jové i Sutrias, segons la Guàrdia Civil es desprèn que el Govern tenia diferents plans segons si l’alcaldessa, Ada Colau, col·laborava o no amb l’1-O. En una trucada entre Jové i la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, se l’informa que el quart tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Asens, demana “garanties” a la Generalitat i un informe jurídic per assegurar que “no hi hauria conseqüències” per al consistori ni per als funcionaris si es cedien els locals per a l’1-O.

Al llarg de tots els informes, la policia assumeix que el llenguatge utilitzat pels investigats en les intervencions telefòniques - la “precaució” de no revelar dades que identifiquessin de qui parlaven-“indiquen” que les converses estaven “vinculades” amb els preparatius del referèndum de l’1-O.

Els considerats autors de les estructures d’estat i l’1-O

Carles Viver Pi-Sunyer

La Guàrdia Civil creu que el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern té una “participació directa” en el desenvolupament i posada en marxa de les estructures d’estat. “No s’ha d’oblidar que és un dels principals ideòlegs del procés independentista”, diu l’informe lliurat al jutge, que recorda que va dirigir el Consell Assessor de la Transició Nacional.

Lluís Salvadó

A l’exsecretari d’Hisenda, la Guàrdia Civil l’assenyala com el responsable de posar en marxa l’estructura d’estat de la Hisenda pròpia. Relata diverses converses telefòniques en què Salvadó parla del projecte de l’Agència Tributària, sense mencionar, però, les competències que té la Generalitat. De fet, menciona una conversa telefònica en què Salvadó admet que el Govern no estarà preparada per recaptar impostos en cas d’independència. Després dels escorcolls del dia 20 de setembre, la policia requisa a Salvadó informes sobre la secessió, el cadastre en el moment de la desconnexió i el repartiment d’actius i passius.

Josep Maria Jové

La Guàrdia Civil considera l’ex secretari general de vicepresidència com l’“executor” de les idees de Pi-Sunyer i responsable logístic de l’1-O. La policia utilitza un informe que troba a casa seva sobre l’estratègia per la independència com a base per acusar Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium) com a peces clau de l’1-O en la causa de l’Audiència Nacional, que va decretar-los presó el 16 d’octubre.

Francesc Sutrias

Al director general de Patrimoni de la Generalitat, la Guàrdia Civil el situa com “una peça clau” per gestionar part de la logística de l’1-O. La policia argumenta que va posar en contacte Jové i Furriol. “Ho va fer adoptant mesures de seguretat per evitar que transcendís la seva ubicació i coneixement per part de les forces de seguretat”, diu l’informe.